Tot el cor em batega,
i si la força misteriosa ens agafa, agafa.
Quina emoció quin desfici,
crec que seria fantàsitc sí fantàstic, fantàstic.
Serà com si cada dia fós diumenge,
com si a l'escola tinguessim una fira,
llencem els deures que ens fan mal de cap
i els apunts a la paperera.
Tot això no ho trobaràs,
en els llibres escolars,
els gatets no han fet cap cas,
quan els hi ho has preguntat.
I ara qui ho sap potser ens arriba
una força que ens fascinarà.
Cridarem ben fort cridem pirica pirilala,
cantaré, xiularé ben animada.
Pare, mare, mestre sóm persones de tot arreu,
no ens renyeu tant,
que fareu exclatar un volcà.
Quan el cel arribi el teu pirica pirilala, salteré, lleugera, un tomb ballaré.
Trec molt males notes
però el somriure que tinc al cor,
aquesta emoció no pot descansar mai,
no s'atura mai,
sempre va endavand.