La força que em dónes tu,
fa que encara sigui a aquí,
m'omples de la teva llum,
sense tu no hi ha coratge no. Oh! OoOoh!
La claror que veig allà lluny
i que em mostra on puc anar,
tot m'ho has ensenyat tu,
els ulls que van avançant.
Són els únics que no m'ensenyin a venir,
qui s'ho havia d'esperar ara tot cobra sentit.
Tot i que no estiguem junts
i m'aparti lluny de tu,
el meu cor s'escaparà,
per empendre un nou món.
Tinc les ales per volar,
perquè me les dónes tu,
l'amor teu ja sé d'on vé,
és una constel·lació. Oh! OoOoh!
Quan començo a caminar sol,
sempre molt fred tinc al cor,
vull tornar a ser el d'abans,
quan no et coneixia bé.
Digues'm si aquest sentiment tant dolorós,
durarà encara molt temps
i el patiré per sempre més.
Sigui com sigui el futur,
vingui el que pugui venir,
jo continuaré creient,
tan sols en els teus ulls.
La força que em dónes tu,
fa que encara sigui a aquí,
m'omples de la teva llum,
i em dónes cotatge.
Si mai ningú et vol fer mal,
jo t'ajudo,
vindré corrents cap a tu
amb les meves mans.
Aquesta angoixa que m'omple tot el cor,
em fa viure enmig d'un plor
sense tu no sé on anar.
Tot i que no estiguem junts,
i m'aparti lluny de tu,
el meu cor s'escaparà,
per empendre un nou món.
Tinc les ales per volar,
perquè me les dónes tu,
l'amor teu ja sé d'on vé,
és una constel·lació.