Caic, a poc a poc me'n vaig
La física em captiva
i la gravetat m'inclina
als teus peus.
Caic, al mateix temps desfaig,
els núvols que regiren
aquest fràgil equilibri, meu.
Res no dura gaire,
em moc no soc d'en lloc,
d'aquest país d'aire.
Mai, tornaré a viure, mai,
amb el pes que arrossega
la mentida, la rutina,
el trist engany, sense final jo caic,
on cel s'estimba contra els vidres dels meus dies, caic.
M'enfonso dins l'aigua,
el corrent em porta prop
del meu país d'aire.
L'impuls d'un instant
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te'n vas, la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys.
Canto sense xarxa,
salto i sempre caic.
Res no dura gaire,
em moc no soc d'en lloc,
el vell país d'aire.
L'impuls d'un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes, te'n vas, la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys.
L'impuls d'un instant dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc,
la vida es desfà,
arribes, te'n vas,
invisible en el mar dels anys.
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
-> [:'(] <-