Vista previa
Un primer de maig
als carrers de Xicago
uns obrers marxant,
reclamen les 8h de jornada laboral
els nostres companys tacaren
de vermell amb la seva sang
els seus draps blancs
el record present
Aixequem amb orgull
punys i banderes roges la vent
fins que guanyem.
Però encara que passa el temps,
tot segueix
seguirem lluitant,
conquerint els drets.
Un proletariat que es va sindicar
sindicat que es ven a la patronal.
Obreres que cremen al 1009
fàbrica tèxtil ciutat de Nova York
Dones que només cobren una part del sou
pel mateix treball no té res de nou.
Les nostres reivindicacions
no necessitaran mai de moderador
mentre existeixi un sol explotador
no hi haurà pau en aquest món
No hi ha pau sense justícia, No!
No hi ha pau!
El cercle viciós de la moderació
Gira i gira en la roda del temps
Amunt els damnats de la terra
en peu els qui pateixen fam
els proletaris criden guerra
tot el món és guerra en clam
del passat no deixarem rastre
estols d'esclaus tots amunt, tots,
La terra canviarà de base
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita darrera, unim-nos i demà
l'internacional serà el gènere humà.