Vista previa
Acabava d arribar
i potser ella encara pensava
que arribava a casa seva
els amics, la seva gent
els primers que va anar a veure
els seus pares ja molt gran
pero al trucar ningu l´obri
x ells ja no era filla d´ells
i recorda cuan va marxar
per força a fer uns anys de presó
i la gent com se la mirava
emmanillada i a dins del furgó
i ningú no la va escriure,
es va estar temps pensant sola en la foscor
i anyorava als seus amics
fa mes mal aixo que no venir
i als seus ulls se li notava
que havia mort pero per amor
i ara tothom contra ella estava
enfonsada pel seu cor
quan temps perdut somiant amb tot??
somiant en tornar a casa i viure de nou
portant-se be a tota hora i no pas per por
si no per sortir a fora i oblidar allò
pero per molt que ara expliques era tard
doncs ja no es podia fer res
i va pensar millor marxar
i per instint va tenir que tornar a plorar
i ara de nou per la foscor un altre kop tot sola
i ara és pitjor
que fàcil és donar el perdó
i ara seria feliç en el seu món..