On està l'enemic, on està?
on estan les panxes plenes de destins
La ràbia ens creix i és l'única defensa
per combatre l'odi i la seua violència,
violència en forma de mitjans i grans empreses,
maquinària del sistema del consum en sèrie.
La publicitat ens porta a un món fantàstic
i els anuncis ens borren i ens mengen tot el crani.
La pantalla ens xucla i ens desfà en mil pedaços,
convertint-nos en soldats de l'imperi del telediari.
Telefeixisme,
ets a dins, ets al fons de l'abisme.
Neoespanyolisme...
Agenolla't ràpid contra la paret,
jo et rebente la cara i tu m'ensenyes el carnet.
Interpretem les imatges que que ens ensenya la TV
i entre els seus mil canals diluïm la nostra ment.
Un ball de pals colpejant la teva pell
pilotes de goma que et disparen al cervell
condemnats a viure empresonats al telenoctícies
que ens torturen tots i cadascún dels nostres dies
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Quan confons els batecs del teu cor
amb els trets d'una Kalashnikov,
alguna cosa estarà passant,
estigues preparat.
Si el teu cor cada cop batega més fort,
espera el senyal,
freda suor, dolça amargor.
Cal que estigues,
cal que estigues,
cal que et mantingues més fort.