Letra Temps Era Temps de Joan Manuel Serrat

Temps era temps
que vam sortir de l'ou
amb l'or a Moscu,
la pau al coll,
la flota al moll
i la llengua al cul,
amb els smbols arraconats,
l'aigua a la font,
les restriccions
i l'home del sac.

Temps era temps
que mes que bons o dolents
eren els meus i han estat els unics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sopar
i comuna i galliner a la galeria.

Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, Leon i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchon.

Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on venen els nens
i qui menja el llop.
Tot barrejat amb el Pal,
i la Formacion del
Espritu Nacional
i els primers divendres de mes.
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Senyora Francis, m'enten?
amb aquests coneixements,
que es podia esperar de nosaltres?
Si encara no saben, senyora,
qui serem quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un pas orfe.